L'AUTOCRÍTICA COM A PRIMERA REFLEXIÓ, ENCARA QUE SIGA MANLLEVADA. QUAN LA REALITAT S'ACOSTA SOSPITOSAMENT A LA PARÒDIA, LA PARÒDIA ESDEVÉ REALITAT...

LES PARAULES QUEDEN EN EVIDÈNCIA DAVANT DE L'ACCIÓ

Avui era el dia que havia triat per penjar ací un article d'allò més lleuger i conyeta. Seriós en el seu contingut, però frívol en la seua forma. I una nova foto de sabates i mitjons, esta vegada força llampants. Però una telefonada ha llançat tot això a la paperera o, com a mínim, al calaix de la memòria durants unes quantes jornades. Avui només penjaré una entrada al DICCIONARI PER A NACIONALISTES INSOLVENTS, una que m'hauria estimat més no haver de posar mai:

Terror. La mort violenta és el recurs de la desesperació. I la desesperació només és admissible davant de la mort violenta i els seus atributs. La resta és menyspreu per la vida. Inadmissible en tot moment i condició.