Un altre blog? Sí, conegudes i desconegudes meues (i els seus semblants de gènere masculí). Un altre blog per dir el que ningú no diu sobre la nostra vida política, que de la mort ja s’encarrega l’enterrador. Un altre blog per malparlar dels nostres contrincants polítics (i dels nostres enemics, asseguts a la nostra vora). Un altre blog per intentar la comprensió de l’altre, de l’altre que vulga ser comprés, si no, quina faena, no?
El meu blog.
Raons per desar el link en Favoritos:
1. NO PROMET SER SINCER.
2. NO PROMET DIR LA VERITAT.
3. NO PROMET EXPLICAR COSES QUE NO SABEU.
En conlusió, pensareu que això no és el blog d’un polític,... els polítics prometen, són sincers, diuen la veritat i expliquen tot allò que ells saben i jo no.
Aneu equivocats. Aquest és el blog d’un polític que tractarà, per tots els mitjans (dialèctics) possibles, demostrar que es pot fer política d’esquerres per al bé de totes les dretes, política verda per a usuaris de 175 CV (i pujant), política en valencià per a angloparlants (i per la resta, ni us ho dic), política de baix cap a dalt, cap amunt, cap al Congrés dels Diputats.
A partir de demà, l’actualitat (sensualment política) d’Elx, les comarques al voltant d’Elx, els països al voltant d’Elx, els estats al voltant d’Elx, els continents al voltant d’Elx i l’univers (metafòric i virtual) més enllà d’Elx, als seus ordinadors (si linken aquesta bitàcola, és clar).
[Un apunt d’avui:
És de ben parits ser agraïts i sembla que costa ser coherent. Els companys i companyes s’acomboien en la seua pròpia companyonia, però viatjar, sembla que viatjen sols. Bé, també és d’innocents creure en la gimnàstica com a mètode per aprimar-se, i mira l’èxit del porno en internet.]
DICCIONARI PER A NACIONALISTES INSOLVENTS
Nació. Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà (1789). Art. 3. El principi de tota sobirania resideix essencialment en la nació [...]. I a la pregunta: quina nació?, la resposta: el poble, els ciutadans. Nacionalisme no és més que una altra manera de denominar al principi de sobirania popular.
3 comentaris:
Tengo el gran privilegio de ser la primera persona que deja un comentario en este abarrotadísimo blog. No se si ello me llevará a la gloria (a la de apellido Marcos no, a la gloria en condiciones...) o a la cárcel (a ver en qué desembocan los comentarios del fardatxo).
Mientras tanto, seguiré leyendo el blog y perfeccionando mi valenciano (casi al nivel ya del mismísimo Zaplana).
Un saludo a todos y mucho ánimo al señor de las conversaciones intensas los lunes por la tarde (viva la Premier...)
Bueno, el meu valencià, mijor dit, com sempre dic jo mateix, el meu pinosero també quedarà present ací, en el blog de Eduard, eixa persona en la que sempre pots parlar de política en Oriola i en valencià sense que te tracten de loco o sense que et digen “a mi hablame en español” .
Pues això, que enhorabona per el blog i ànim!! Que no decaiga!! Lo únic que si que puc prometre es que està entre els meus favorits i el visitaré sempre que puga!!
Ei Eduard, enhorabona per la teva iniciativa.
Està be filosofar al voltant de la política, pero com a xic esquerrà no estaria mal llegir unes paraules teues llavors el territori.
¿Quina opinió tens del que va fer-se a La Marina d'Elx???
Publica un comentari a l'entrada