Avui estava convençut que era vergonya el que sentia respecte del que els mitjans de comunicació han reflectit del plenari extraordinari (extra-ordinari, més be) d’ahir a l’Ajuntament d’Elx. Després de buscar la definició exacta de vergonya al diccionari: Deshonor humiliant, cosa que deshonra, no estic del tot segur que aquest siga el meu sentiment. Això del deshonor no ho acabe de veure clar. Però la humiliació..., vaja, aquesta l’estic paint des de la constitució de l’Ajuntament després del passat 27 de maig de 2007.
Humiliació perquè l’aportació que el BLOC va fer a la política municipal il·licitana estava molt per damunt de les seues possibilitats. Perquè els nostres votants van ser decisius per a la governabilitat de la nostra ciutat i nosaltres, els seus representants, vam tindre el sentit comú de no entrar en maximalismes ni jocs d’intercanvi de favors. Perquè no vam donar un xec en blanc, sinó una encaixada de mans.
Humiliació perquè durant el temps que portem de legislatura, massa vegades hem vist el nom del nostre partit publicat amb tipografia de titular, relacionat amb notícies negatives. Perquè la nostra veu ha sigut manta vegades delegada sense voler ser-ho i sense “explicació de vot consegüent”. Perquè en privat, els nostres contrincants (que no els nostres enemics) ens han expresat comprensions i desitjos que en públic la por escènica els ha fet callar.
Humiliació perquè el nostre és un projecte volgudament integrador, desitjós de l’entesa, conciliador, amb un veritable tarannà (talante) positiu, que s’ha vist relegat a l’anonimat més absolut.
Humiliació perquè tota estètica és ètica i la nostra proposta estètica és moderna, plural i plena de moderació verbal.
Humiliació per patir la síndrome del guionista d’aquells temps cinematogràfics en què tots els premis eren per als actors, els directors o els productors, mentre que els creadors de les històries ni tan sols eixien en els crèdits finals.
Humiliació perquè tothom ens identificarà com a actors d’aquest espectacle coent i nosaltres, ara per ara, no som ni figurants.
DICCIONARI PER A NACIONALISTES INSOLVENTS
ESQUERRA: defensa de la justícia davant dels privilegis, encara que siguen els privilegis de l’esquerra.
Humiliació perquè l’aportació que el BLOC va fer a la política municipal il·licitana estava molt per damunt de les seues possibilitats. Perquè els nostres votants van ser decisius per a la governabilitat de la nostra ciutat i nosaltres, els seus representants, vam tindre el sentit comú de no entrar en maximalismes ni jocs d’intercanvi de favors. Perquè no vam donar un xec en blanc, sinó una encaixada de mans.
Humiliació perquè durant el temps que portem de legislatura, massa vegades hem vist el nom del nostre partit publicat amb tipografia de titular, relacionat amb notícies negatives. Perquè la nostra veu ha sigut manta vegades delegada sense voler ser-ho i sense “explicació de vot consegüent”. Perquè en privat, els nostres contrincants (que no els nostres enemics) ens han expresat comprensions i desitjos que en públic la por escènica els ha fet callar.
Humiliació perquè el nostre és un projecte volgudament integrador, desitjós de l’entesa, conciliador, amb un veritable tarannà (talante) positiu, que s’ha vist relegat a l’anonimat més absolut.
Humiliació perquè tota estètica és ètica i la nostra proposta estètica és moderna, plural i plena de moderació verbal.
Humiliació per patir la síndrome del guionista d’aquells temps cinematogràfics en què tots els premis eren per als actors, els directors o els productors, mentre que els creadors de les històries ni tan sols eixien en els crèdits finals.
Humiliació perquè tothom ens identificarà com a actors d’aquest espectacle coent i nosaltres, ara per ara, no som ni figurants.
DICCIONARI PER A NACIONALISTES INSOLVENTS
ESQUERRA: defensa de la justícia davant dels privilegis, encara que siguen els privilegis de l’esquerra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada